Octavio Mestre: “Puc afirmar que l’edifici de Magic Box serà divertit o, com a mínim, singular”

La construcció de les oficines de Magic Box Toys és un projecte d’importants dimensions que suposa un repte diari. OIC Penta treballa des de fa mesos a Sant Cugat de Vallès per enllestir la futura llar d’una empresa que té com a objectiu despertar la sorpresa i la il·lusió de nens i nenes a través de les joguines col·leccionables. Com no podia ser d’una altra manera, l’edifici de Magic Box ha de representar l’esperit i l’essència imaginativa de la corporació i aconseguir, per tant, sorprendre a tothom que doni un cop d’ull a la seva façana.

L’Octavio Mestre és director del despatx d’OM Arquitectes i l’arquitecte en cap que treballa conjuntament amb l’equip d’OIC Penta en aquesta obra. Els professionals d’aquest despatx han col·laborat amb la nostra constructora en diversos projectes, com per exemple les reformes del Pedralbes Centre i la Casa Oller. En aquesta ocasió, Mestre ens acompanya en l’exploració d’unes oficines creatives com les de Magic Box perquè puguem apreciar els elements que fan d’aquest edifici una obra excepcional.

L’equip d’OIC Penta que treballa en el projecte està format pel director tècnic David Díez, el cap d’obra Oscar Bernabé, la tècnica Fabiana Bianchini, el tècnic Marc Elias i l’enginyer d’instal·lacions David Castro. Els nostres companys en aquesta obra són l’Octavio Mestre i l’Albert Lluch d’OM Arquitectos, l’estructurista Javier Monte, l’aparellador Xavier Pie, l’Hector Fernández d’OTP Ingeniería i Josep Augue com a Coordinador de Seguretat i Salut.

• Magic Box Toys és una empresa que pretén potenciar la inventiva de nens i nenes a través de joguines amb conceptes sòlids i ben dissenyats. La construcció del seu edifici té com a pilar fonamental la imaginació?

El client només ens va demanar que l’edifici fos divertit, flexible i que no tingués pilars dins de les plantes. Estem parlant d’un edifici d’uns 3.500 metres quadrats: dues plantes subterrànies, una planta baixa i dues més. És a dir, cinc plantes que donen 700 metres quadrats per planta i només tenim 5 pilars per cada una.

Tot l’edifici està organitzat en funció d’una sèrie de patis i, com prioritzaven tenir molta llum natural, l’edifici és un triangle amb un solar al qual li hem fet una sèrie de mossegades amb fusteries de façana de colors diferents, de tal manera que la llum arriba amb molta més profunditat. Tenint en compte que la coberta de dalt es troba tota ella recolzada per unes grans estructures metàl·liques que descansen sobre els murs de construcció, aconseguim una planta de 700 metres quadrats sense cap pilar. Això permet una llibertat molt gran, una planta molt flexible i molt poc convencional. És per això que puc afirmar que l’edifici de Magic Box serà divertit o, com a mínim, singular.

• Com a professionals de la construcció, què implica treballar en un projecte com Magic Box?

Evidentment, tot això que he explicat ha estat un repte colossal. Tanmateix, sempre dic que és molt més difícil controlar el factor humà que no pas el material, perquè la fusta és fusta i es deixa fer, com el ferro i la ceràmica. Però les persones som totes diferents i volem coses que sovint són impossibles.

En aquest sentit, a vegades els clients desitgen coses que es poden acomplir i d’altres que no. El tracte humà és especial quan es construeix una seu, com és el cas de Magic Box. Per exemple, és diferent d’un director de patrimoni de La Caixa, que ens ha encarregat molts edificis d’oficines, uns quants amb OIC Penta. Ell té un edifici que s’ha de renovar i, si no passes del preu i és bonic, t’ho valoren i això fa que t’encarreguin més coses. En definitiva, quan aquestes persones compren un edifici, no els hi tremola la mà perquè és un actiu: una inversió que després podran vendre.

En canvi, una persona que fa casa seva, independentment de si es tracta d’oficines o d’habitatges, considera molt important tot el procés. Ells o elles s’han de veure dins l’edifici i sentir-se còmodes. Per això dic que el factor humà és més complicat. En el cas d’aquest projecte, la gent de Magic Box és molt comprensiva i està disposada a gastar-se els diners. A més, valora molt les aportacions de l’equip, cosa que és d’agrair i pot donar més llibertat als professionals.

• Han sorgit reptes inesperats durant la planificació i la construcció d’aquesta obra?

El canvi és el repte. Els projectes van canviant sempre, sigui Magic Box o qualsevol altre. Els clients canvien contínuament i ens hem d’adaptar sempre. El que és important és que el projecte acabi reflectint les idees o l’essència inicial, i que tot ell sigui coherent. Que no hi hagi coses que grinyolin, i això, com a professional, ho saps. Saps quan has quadrat un projecte i quan no.

• Magic Box ha canviat molt des del seu plantejament?

Sí, molt. Magic Box va començar sent un edifici molt gran on s’hi accedia des de dos carrers diferents. Semblaven dues construccions diferents, tot i que des de fora es veia com una única unitat. La intenció era llogar-ne una d’aquestes parts i deixar l’altre com a seu. Finalment, van decidir quedar-s’ho tot.

Inicialment, teníem una façana que era molt més rectilínia i ells van preferir un estil diferent en comptes d’una façana clàssica. A més, en un cert moment, quan ja teníem el projecte presentat i amb llicència, l’Ajuntament ens va obligar a baixar l’edifici 60 centímetres tot ell perquè van aplicar el punt d’aplicació d’alçada reguladora d’una altra manera en tenir accés a dos carrers de diverses alçades. Tot l’edifici va haver de baixar, i això va implicar canvis de proporcions.

• La tendència actual de la construcció d’oficines busca el benestar de les persones en el seu entorn laboral. Quin paper juga Magic Box en aquest aspecte?

Una oficina que aposta per la biofília, pels triples espais, per la lluminositat o per l’establiment d’una ràtio de persones per metre quadrat és una oficina que vol el benestar. Tot i això, nosaltres no som els interioristes d’aquest projecte. Ara estem treballant amb elles perquè l’edifici no perdi tota una sèrie de valors que creiem que té.

• Fins ara, els professionals es fixaven en aspectes com els espais de treball col·laboratiu, les zones de joc, els llocs on poder relaxar-se, els espais que potencien la motivació, la productivitat i el treball en equip. Després de la pandèmia mundial de la COVID-19, ¿canviaran significativament les preferències dels i les professionals pel que fa a les característiques de les oficines?

No. Perquè la pandèmia ha durat massa poc, encara que a tots ens hagi resultat eterna. Dic massa poc perquè la gent té una enorme capacitat per oblidar. Amb els avenços que hem fet respecte a la COVID i amb totes les ganes que tenim de tornar a viatjar i fer vida com abans, crec que arribarà un moment en què les coses tornaran a ser igual que abans. El que sí que és cert és que la pandèmia ha accelerat moltes coses.

Hi ha tendències en l’actualitat de cara al coworking i a compartir espais. De la mateixa manera, destaquen els llocs no assignats de les noves oficines, és a dir: no hi ha lloc fix per a ningú. Si una empresa, per exemple, té 60 empleats i, d’aquests, 15 són venedors i estan moltes hores fora, no té sentit que tinguin un despatx que estigui tancat tot el dia. A més, l’empremta de carbó es redueix molt si, en comptes de tenir 60 taules, en tens 30, i una vintena d’elles del que s’anomena hot deskings: seus allà on t’interessa sense lloc assignat.

El teletreball, que era circumstancial, ha arribat per quedar-se. La gent treballarà uns dies a casa i uns altres a l’oficina. Tot i això, encara és important anar a l’oficina, on parles amb la gent i es creen sinergies. No és el mateix conversar per telèfon un moment que trobar-se cara a cara. Per aquest motiu crec que els edificis d’oficines continuaran existint. Es transformaran? Segur, però seguiran.

També hem de valorar fins a quin punt l’oficina no només és un lloc de treball, sinó també un punt de trobada i un lloc de representació. Per què la gent vol tenir la seu corporativa a Passeig de Gràcia o la Diagonal? Perquè és l’eix comercial i, si no hi ets, no existeixes. Per tant, per algunes empreses, hi ha tot un tema d’imatge de marca.

• Actualment Magic Box es troba en la fase de finalització de la façana. Com porteu el ritme de feina en un projecte tan ambiciós?

Vulguis o no, l’entrada d’un nou equip d’interioristes ha implicat un endarreriment important de les obres. Hauríem d’haver acabat l’edifici a l’abril i la previsió era que les interioristes acabessin el seu projecte a l’estiu per així  traslladar-se l’empresa. En aquests moments, no calculo que puguem acabar l’obra abans de Nadal.

A més, en aquests moments, el subministrament de materials en la construcció està patint molt perquè la fàbrica del món és Xina. Aquesta enviava abans tres contenidors cada dia i ara n’envia un cada tres dies. L’alumini i l’acer han pujat un 40% de preu a nivell mundial. Què succeeix si un contractista té un pressupost en mà per fer un projecte i aquest es va allargant i puja el preu tenint en compte que no es compra tot el material a l’inici? És difícil perquè, a les obres, sempre parles de temps i de diners. En aquest sentit, m’esforço a fer pedagogia perquè s’entenguin aquests temes, tant amb el pintor com amb el paleta. Molts cops, en aquests casos de retards i pujada de preu, la culpa no la té la constructora. Vull destacar que OIC Penta és una molt bona constructora: fa molts anys que hi treballo.

• Quina fase ha estat la més difícil?

No ha arribat encara l’etapa més difícil. Aquesta serà quan acomplim el projecte d’interiorisme implicat amb el nostre. Serà el moment més delicat, perquè no hi haurà marxa enrere. Quan estàs furgant i fent estructura, tots els edificis són molt divertits. A la vida s’ha de tenir portes d’escapatòria per poder donar-li la volta a la truita. Quan fas estructura pots tenir idees i aprofitar per implementar-les.

Tots els edificis, quan estant en obres i els posen la bastida davant, són macos, perquè no saps què hi haurà al darrere i tot és una esperança. Per aquest motiu afirmo que el moment més delicat serà quan ja no hi hagi marxa enrere i només quedi col·locar el sofà. En definitiva, és això el que acaba veient la gent. Pel que fa a la resta, les persones no t’exigeixen tantes coses, només un cert aire. Crec que l’edifici de Magic Box el té.

• Fins ara, quin ha estat el moment més interessant de l’obra?

El moment més interessant va ser quan va arribar la coberta muntada amb una macro grua. La coberta consisteix en unes grans encavallades que cobreixen tot l’espai en una dimensió tremenda. Cadascuna fa 2 metres llargs. Amb aquestes estructures, acabes tenint una planta de 700 metres quadrats sense un sol pilar, de punta a punta. Per a mi, aquest va ser el moment més emocionant.

• Vols destacar res més?

Vull afegir que tots els grans projectes han de tenir al darrere un client disposat a escoltar. I, sense cap mena de dubte, tots els projectes són una feina coral, una tasca conjunta de molts professionals. Avui em feu una entrevista a mi perquè soc l’arquitecte en cap, però sense la feina dels estructuristes i els altres arquitectes, o sense el treball diari de l’enginyeria o la constructora, entre molts altres, el projecte no seria possible.