Manel Gallardo: “Ara, amb la nova graderia, disposem de 765 places on abans no hi havia seients”
La remodelació del camp de futbol Sagnier es va iniciar amb l’objectiu d’oferir a l’afició de l’Associació Esportiva del Prat una nova graderia des d’on animar el seu equip al costat que dona al carrer Frederica Montseny. Des de fa una setmana, els socis d’aquest emblemàtic club ja poden gaudir d’una zona de seients totalment renovada que llueix orgullosa els colors blanc i blau del conjunt.
Aquesta ambiciosa obra forma part de la primera fase d’un pla d’actuacions al Complex Esportiu Municipal (CEM) Sagnier que abasta la renovació dels dos camps de futbol actuals, la construcció d’una altra graderia i un nou edifici de vestuaris i serveis.
L’equip d’OIC Penta que ha dut a terme aquest projecte està format per l’encarregat Jose de la Rubia, pel director tècnic David Díez i pel cap de grup Manel Gallardo, qui ens explica perquè l’obra de la nova graderia ha estat un repte singular.
- La nova graderia renova completament la percepció del camp. Què hi havia abans a la zona?
Abans, a la zona hi trobàvem les antigues grades del Sagnier, que estaven formades per un mòdul de formigó fabricat in situ, força deteriorat. En aquest context, l’Ajuntament del Prat ens va fer l’encàrrec d’adequar tota la zona Est del camp i fer dues grades, dos nuclis de bany i, a més, crear els magatzems per a un bon manteniment del club, els quals se situen assota de les grades i tenen la funció de guardar material esportiu i equip de manteniment.
Anteriorment no hi havia aquests magatzems, només es componien d’un mòdul de graderia simple i tenien prop de 25-30 anys. Ara, amb la nova graderia, disposem de 765 places on abans no hi havia seients.
- Com s’ha treballat l’espai prèviament a la instal·lació de la graderia?
Primer de tot, es va fer un enderrocament de la primera graderia. Després es va treballar tot el terreny: en primer lloc, es va fer una cimentació per pintatge amb 63 pilots on estan fomentades totes les sabates i els 42 pilars.
- Construir una graderia amb una capacitat per a 765 espectadors no és una tasca senzilla. Han sorgit reptes inesperats durant la planificació i l’execució d’aquesta obra?
La veritat és que ha sigut una obra molt ben estudiada. L’estructura estava pre-fabricada per Hormipresa a les seves instal·lacions. Es van prendre exhaustivament les mides de l’obra i, un cop signada per tota la direcció, va passar per producció. Es va trigar aproximadament dos mesos a fer els pilars i totes les grades. En aquest temps vam executar tota la fase de cimentació.
- Quina fase ha estat la més complexa?
La fase més complexa va ser la cimentació, ja que va en consonància amb el que s’està fabricant paral·lelament a la nau de producció. Això és mil·limètric, ja que les mides proporcionades són les que s’han d’executar: no ens podem passar ni 3 mil·límetres, perquè llavors tot falla.
La complexitat d’aquesta obra és treballar paral·lelament perquè, d’aquesta manera, quan arriben els mòduls i els pilars, tot encaixi. És com un puzle: ho vas muntant tot i, si les mides establertes són de 4,50 i tu has fet 4,53, ja no entraran. Això provocaria la modificació de la totalitat de la cimentació. No acostuma a passar, ja que intervé el servei de topografia i, a més, nosaltres sempre ho validem. Aquest tipus de projectes es validen mitjançant el topògraf per defecte i el topògraf per part del productor de la graderia.
- Fins ara quin ha estat el moment més interessant de l’obra?
M’agraden molt les obres d’estructura i, personalment, per mi destaca el moment en què es realitza el plantejament per poder quadrar el projecte i treballar tots a una. El més emocionant és posar-se d’acord les tres parts implicades i, un cop arriba el moment d’execució, tot el nivell de complexitat que s’ha estat treballant durant mesos es faci realitat en 2 setmanes.
Imatges de Kris Moya