Enric Peña i Camarillas: “Mai he estat partidari de reflexionar condicionat per les circumstàncies i m’ha semblat un exercici de rigor dissenyar des de la llibertat i la maduresa del pensament crític”

Entrevistem al Dr. Enric Peña i Camarillas, doctorat per la Universitat Ramon Llull l’any 2018. Va cursar el Grau d’Enginyer de l’Edificació i és Arquitecte Tècnic en Execució d’Obres per l’Escola d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Barcelona. L’any 1992 va cursar el màster en Patologia i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic per la Universitat Politècnica de Catalunya i l’any 2012 va cursar el màster en Projecte Integrat d’Arquitectura per la Universitat Ramon Llull.

Enric Peña és responsable de Treballs Final de Carrera de l’Escola d’Arquitectura Tècnica La Salle, Universitat Ramon Llull, des de l’any 2000. Tanmateix, és coordinador del Grau de Ciències i Tecnologies de l’edificació / Enginyeria d’Edificació / Arquitectura Tècnica l’Escola d’Enginyeria i Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull, des de l’any 2011 al 2016. També és director del Màster en Gestió Integral de la Construcció (màster universitari 90 ECTS) a l’Escola d’Enginyeria i Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull des de l’any 2011. I des del 2017 és director acadèmic de Postgraus i Màster de l’Escola d’Enginyeria i Arquitectura La Salle.

• Actualment, un dels aspectes que més preocupa és la salut i el benestar dels treballadors i treballadores que conformen les organitzacions. Per assegurar aquests pilars bàsics, quines mesures són de vital importància per garantir la protecció de les persones que formen part d’una obra?

Ja fa tems que el procés constructiu necessita el suport dels experts per tal de millorar la salut dels seus treballadors. Em refereixo a la salut física, en la qual els avanços han estat notables i em refereixo a la salut espiritual en la qual el retrocés també em sembla notable. Tot i que de vegades podem semblar abduïts per la feina, estic pensant més en el clima laboral dels nostres despatxos i les nostres obres on les exigències i els requeriments van en augment igual que les tensions pels terminis i els costos. No tot és pressió externa, que hi és, sinó fins i tot aquella a la que nosaltres mateixos ens sotmetem durant la recerca de la innovació i la millora continua al nostre treball. Potser ens cal recuperar les formes, el respecte pel treball de tothom, sigui encarregat, peó, arquitecte o cap d’obra.

• En els propers mesos, quins seran els trets més rellevants que han de presentar les empreses d’obres, construcció i manteniment per superar la crisi derivada de la COVID-19?

La COVID-19 ha estat un mal son pel nostre i altres sectors productius, més enllà de la petjada humanitària. Però, com tot mal son, passarà, la clau està a saber si l’aprenentatge ens millora com a tècnics i persones. Han canviat moltes coses aquests dies i algunes restaran amb nosaltres, caldrà veure si les que normalitzem ens fan millors (sortirem de la crisi  o normalitzem el negatiu, en aquest cas la COVID-19 portarà cua).

• En un escenari post COVID-19, serà el sector de la construcció un dels que haurà de reinventar-se? En quin sentit? Quin paper tindrà la tecnologia i les eines CAD/ CAM/ CAE?

Ja fa temps que crec que el nostre sector s’ha de reinventar de forma continuada i progressiva. I és evident que les aplicacions tecnològiques formaran part d’aquesta evolució. Potser aquesta vegada hem vist que la tecnologia ens farà costat durant totes les fases del procés constructiu, des del disseny al manteniment passant per la producció i la comercialització.

• En els propers mesos, quina creus que serà la tipologia de projectes més popular?

Crec que la iniciativa privada, un cop més, durà la davantera a la iniciativa pública que estarà concentrada en retornar la dignitat a la sanitat i desbloquejar el turisme nacional i internacional.

• Quant a l’Arquitectura, creus que aquesta crisi sanitària i, especialment, el confinament faran canviar algunes concepcions sobre els espais? Des de les llars (espais d’oci, llum natural, balcons, espais de teletreball, terrasses…), fins a restaurants i bars, escoles, etc.

Em temo que sí. Les properes promocions disposaran de grans balcons per instal·lar cintes de córrer. És broma…., espero que aquesta experiència, com altres, ens convidin a un diàleg centrat i allunyat de populismes científics. M’agradaria més pensar que l’urbanisme preveu equipaments flexibles, l’arquitectura espais multifuncionals i la construcció solucions adaptables. Mai he estat partidari de reflexionar condicionat per les circumstàncies i m’ha semblat un exercici de rigor dissenyar des de la llibertat i la maduresa del pensament crític.

• Després d’aquest succés que estem vivint, quin consell li donaries als seus estudiants que es preparen actualment per a un futur que sembla que hem de reorganitzar en molts sentits?

Si abans ja creia que les professions d’arquitecte tècnic i arquitecte requerien d’una notable dosi de passió per ser exercides amb èxit, ara estic totalment convençut. A la passió caldrà afegir responsabilitat i esperit col·laboratiu. No hi ha cap dia que no estigui absolutament convençut que tots i cadascun dels meus alumnes milloraran les nostres professions, el nostre sector i, per tant, per la part que ens toca, la nostra societat.

• Així mateix, la universitat i tot el sector de la formació, en el que també tens una gran experiència, haurà de replantejar les seves dinàmiques? Quins serien els passos a seguir?

L’escola d’arquitectura i edificació de la Salle fa dos anys que treballa en la definició i implantació d’un nou model d’escola basat en la personalització, la transversalitat, la internacionalització i el desenvolupament de les persones. Aquests eixos comporten dinàmiques innovadores i models d’aprenentatge adaptables a les necessitats dels estudiants i la societat civil.

Hem d’aconseguir preparar professionals adaptables des d’una universitat adaptable. El rigor científic de la formació universitària comporta reflexió i decisions ajustades a les circumstàncies. Més o menys com el que intentem fer els actors del sector de l’arquitectura i l’edificació cada dia.

A continuació, us mostrem les obres més representatives on l’Enric Peña ha treballat en els darrers anys:

HOSPITAL COMARCAL LA GARROTXA- OLOT. GIRONA (2013)

Arquitectes: Ramon Sanabria
Promotor: GISA
Superfície: 27.551 m2
P.E.M: 27.278.003,69 €

CAP A GRANOLLERS I SERVEI D’URGÈNCIES(2018- en execució)

Arquitecte: Ramon Sanabria- Lídia Planas
Promotor: INFRAESTRUCTURES.CAT
PEM: 10.647.086,19 €
Superfície construïda: 7.917,15 m2

CIUTAT JUDICIAL DE BARCELONA L’HOSPITALET BARCELONA (2009)

Arquitectes: David Chipperfield Arquitects/ B720 Arquitectes U.T.E.
Promotor: URBICSA
Superfície construïda: 196.000 m2
P.E.M: 263.000.000,00 €

SEU CORPORATIVA, EDIFICI ANEX I APARCAMENT. BARCELONA (2008)

Arquitectes: Carlos Ferrater/ Núria Ayala
Promotor: GISA
Superfície construïda: 21.435’73 m2
P.E.M: 16.605.578,28 €

EDIFICI OFICINES PORTA FIRAL TORRE 3. BARCELONA (2013)

Arquitectes: Tusquets/ Díaz/ Alejandro/ Roger
Promotor: Iberdrola Inmobiliaria
Superfície construïda: 23.575,09 m2
P.E.M: 17.663.435,00 €

REHABILITACIÓ PAVELLÓ SAN MANEL DE L’HOSPITAL DE SANT PAU PER A SEU UNIVERSITAT NACIONS UNIDES I SEU CASA ÀSIA (2012)

Arquitectes: Víctor Argentí Salvadó
Promotor: Fundació Hospital de Sant Pau
Superfície 2.657 m2
P.E.M: 2.258.564,18 €

RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS DE LA UAB (2007)

Arquitecte: Eduard Bru
Promotor: Fundació UAB
Superfície construïda: 17.489’55 m²
P.E.M: 9.602.845,21 €

CENTRE ALT RENDIMENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE VELA- PORT DEL FÒRUM- BARCELONA (2011)

Arquitectes: MESTURA Arquitectes
Superfície: 2.600 m2
P.E.M: 3.187.481,88 €

PARC DE LA PREVENCIÓ- MUSEU DELS BOMBERS, POBLE SEC-BARCELONA (2016)

Arquitecte: Roldán i Berengué
Promotor: BIMSA
Superfície: 1.433,10 m²
P.E.M: 2.181.792,39 €

EDIFICI DE 118 HABITATGES “CASERNES DE ST. ANDREU” BARCELONA (2009)

Arquitecte: Manuel Solà Morales, Lucho Marcial
Promotor: REGESA
Superfície: 14.286,20 m²
P.E.M: 8.602.558,00 €