La rehabilitació energètica dels edificis com a projecte clau de la Unió Europea

El projecte Renovation Wafe for Europe – greening our buildings, creating jobs, improving lives (Onada de renovació per a Europa – edificis sostenibles, creació d’ocupació, millorar vides) preveu la renovació d’almenys 35 milions d’edificis fins a l’any 2050 a la Unió Europea. Es calcula que el 70% dels europeus viu a ciutats, habitant edificis que són, en la seva majoria, ineficients energèticament. Per això, des de la Unió Europea s’han establert exigents reglamentacions ambientals que fixen la neutralitat climàtica del continent per a l’any 2050.

Què entenem per rehabilitació energètica? El terme rehabilitar s’entén com retornar una cosa a l’estat que tenia abans, però en aplicar-ho en el camp de la construcció hem d’anar més enllà. En una rehabilitació hem d’analitzar l’edifici i posar-lo al dia en els requisits actuals de seguretat, accessibilitat o confort, entre altres qüestions a tenir en compte. Ens referim a rehabilitació energètica quan parlem dels elements que permeten que aquesta renovació també augmenti l’eficiència energètica de l’edifici.

Rehabilitació energètica per una economia climàticament neutra

El panorama actual de les construccions a la Unió Europea mostra greus problemes per a una gestió energètica òptima. Les dades reflecteixen que les edificacions presenten un 40% del total de consum energètic i generen el 36% dels gasos d’efecte hivernacle. Tenint com a meta l’any 2050 per a aconseguir que els països integrants posseeixin economies pròsperes, competitives i climàticament neutres, s’ha posat en marxa el pla denominat Ona de renovació per a Europa – edificis sostenibles, crear treball i millorar vides.

5 principis de la UE per a la rehabilitació d’edificis

Són cinc les claus dictades per a la rehabilitació arquitectònica des de la Unió Europea, amb la mirada posada en els anys 2030 i 2050:

• Eficiència energètica com a element transversal: els edificis sostenibles només produeixen l’energia que realment necessiten, optimitzant els seus recursos i reduint així l’impacte ambiental de l’edifici.
• Assequibilitat: el pla té com a objectiu que els edificis sostenibles i de rendiment energètic estiguin àmpliament disponibles, en particular per als grups socials més vulnerables.
• Descarbonització i integració d’energies renovables: la renovació de l’edifici ha d’accelerar la integració d’energies alternatives.
• Pensament i circularitat del cicle de vida de l’edifici: minimitzar la petjada dels edificis impulsant la promoció d’infraestructura verda i de l’ús de materials de construcció orgànics que poden emmagatzemar carboni, com la fusta d’origen sostenible.
• Elevats estàndards sanitaris i mediambientals: garantir una alta qualitat de l’aire, bona gestió de l’aigua, prevenció de desastres i protecció contra els perills relacionats amb el clima.
• Abordar la transició verda i digital: edificis intel·ligents poden permetre la producció i l’ús eficient d’energies renovables a nivell d’habitatges, districtes o ciutats.
• Respecte per l’estètica i la qualitat arquitectònica: la renovació ha de respectar el disseny, principis d’artesania, patrimoni i conservació de l’espai públic.

Rehabilitació energètica OIC Penta a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

OIC Penta juntament amb Geinstal i un equip format per l’arquitecte Albert Pla i Gisbert, el director tècnic David Díez, el cap d’obra Conrado Vázquez, la cap d’obra Nuria Selva, l’ajudant de cap d’obra Dallely Cancino, l’encarregat Xavier Miralles i l’arquitecta tècnica Eva Galimany, estem desenvolupant la rehabilitació energètica de l’edifici B de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

El consistori està desenvolupant aquest projecte amb l’objectiu de millorar el comportament energètic i l’impacte ambiental de l’edifici municipal, en la línia marcada per l’ajuntament de dur a terme accions que contribueixin a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Les reformes que s’estan executant permeten aconseguir una eficiència major de les instal·lacions i, amb això, un estalvi energètic del 60%. A més, suposarà una important millora en les condicions de treball i de servei públic que es presta a la ciutadania en aquestes dependències, on se situen diferents àrees municipals.

En una entrevista realitzada a l’arquitecte Albert Pla i Gisbert aprofundim sobre el concepte “Arquitectura Sostenible”. Llegir l’entrevista completa.

En unes setmanes us mostrarem el resultat final de la rehabilitació energètica de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

Vols conèixer més projectes de rehabilitació energètica per a l’edificació sostenible OIC Penta?