Pere Casanovas: “Si ara arribés un altre temporal com el Glòria, segur que David i Goliat no cauria”

Després d’un any i mig de reparacions, el monument de nou tones David i Goliat ha tornat a posar-se dret. L’obra, d’Antoni Llena, va ser derrocada pel vent del temporal Glòria el gener de l’any passat i va patir greus danys que la van obligar a romandre tombada al terra. Ara, per fi, la Vila Olímpica recupera un dels seus elements més emblemàtics.

David i Goliat és un símbol de la Barcelona de 1992. Les interpretacions del monument són diverses. Una d’elles parla d’un David representat per les tres potes que sustenten la gran careta que domina el monument i que simbolitza els pobres del desaparegut barri del Somorrostro. Una altra explicació es refereix a la victòria que va suposar transformar una zona degradada en una residència d’atletes. Sigui com sigui, l’escultura havia resistit 28 anys, malgrat que cap enginyer estava disposat a avalar la seva estabilitat quan va ser col·locada el 7 de desembre de 1992.

Pere Casanovas és l’escultor que ha liderat l’equip d’OIC Penta per reconstruir i recol·locar el monument. La direcció d’obra ha estat per part l’Ajuntament de Barcelona, “Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni”, a càrrec de Carme Hosta i Eduard Melé. Ens trobem al parc de les Cascades, on David i Goliat s’alça de nou orgullosa enfront d’uns altres dos gegants: l’hotel Arts i la torre Mapfre. Casanovas supervisa els treballs que des de fa unes setmanes estan duent-se a terme per part de l’equip. Una intervenció que acabarà els pròxims dies després dels treballs de soldadura.

• Comencem pel principi: en què van consistir els treballs de restauració de l’obra? Quins elements van quedar malparats?

L’escultura va quedar en una posició vertical, de tal manera que es va haver de posar sobre un cavallet per col·locar la plataforma de forma horitzontal i poder tallar els tubs, que van quedar doblegats. Concretament, la meitat de la màscara va quedar completament destrossada i es va haver de reconstruir. Els tubs es van arreglar tots, perquè s’havien regirat i arrencat soldes. Molta gresca!

• ¿En quines fases s’ha dividit la reconstrucció?

Primer es va realitzar una fase de col·locació de la màscara de forma horitzontal. Vam retirar tota la part malmesa per tornar-la a reconstruir in situ i els tubs es van dur al taller de Mataró i vam iniciar un procés de reparació que va ser força llarg.

• David i Goliat té un gran enemic: el vent i la sal marítima. Des de la seva col·locació el 7 de desembre de 1992, cap enginyer apostava per la seva estabilitat. De quina manera s’ha plantejat la seva reconstrucció per reforçar l’escultura i evitar que torni a caure?

Si ha aguantat 28 anys sense caure, ara el que intentem fer és reforçar-la amb una estructura interior farcida de formigó dins dels tubs, sense posar massa pes a la part superior de l’escultura.

• Es va plantejar deixar-la a terra o canviar el seu concepte per posar remei a aquest problema?

Sí! Aquí entrava en joc la simbologia de David i Goliat. David mata Goliat i cau a terra! D’alguna manera, aquesta metàfora real es volia aprofitar. No obstant, de la manera en què va quedar, l’obra estava exposada i es van començar a fer-hi grafitis.

Aquí tothom va especular: a qualsevol societat plural sorgeixen moltes idees. Però hi va haver-hi ciutadans que van demanar que es recol·loqués a través de cartes. Al cap i a la fi, van ser els ciutadans els que van pagar l’escultura, de manera que van defensar que la seva posició era dreta i que s’havia d’aixecar. D’altra banda, l’autor, l’Antoni Llena, va dir que l’escultura l’havia concebut dreta i, per tant, la volia com abans.

• David i Goliat és un símbol de la Vila Olímpica. Què representa per a tu aquesta escultura?

En primer lloc, és una obra que representa molt fidelment el llenguatge de l’autor, Antoni Llena. La seva obra es basa sempre en la fragilitat, i David i Goliat segueix aquesta línia. No és una obra de concepció contundent: cada pota va pel seu compte. Tampoc és una obra on tot el pes quedi compensat, sinó que hi ha un desequilibri. Aquest desequilibri contesta la verticalitat dels dos edificis que hi ha al seu costat en la Vila Olímpica, la torre Mapfre i l’Hotel Arts, una arquitectura constructivista i cartesiana. Així doncs, David i Goliat és el contrapunt d’un fer geomètric. A més, la peça en si té una certa bellesa i sensibilitat.

• ¿Resistirà David i Goliat altra dura batalla contra el vent?

Ja! Aquesta peça va resistir gairebé tot el temporal Glòria. Va ser durant l’últim dia, a la tarda, quan va caure. Aquell dia s’havia registrat al port Polímpic un vent de 137 km/h. A més, la ubicació en què es troba fa que, quan el vent ve de llevant, l’aire es comprimeixi i arribi encara amb més força. Per aquest motiu, segurament el vent arribés a 140 i molts km/h. Els arbres que hi havia al voltant de la zona amb jardí estaven arrencats de socarrell. Només en queda un mig tombat. Ningú en aquell moment estava al carrer observant, amb el temporal! Únicament una persona el va veure caure, i va ser una caiguda molt educada, a poc a poc!

Responent a la teva pregunta, l’escultura pot suportar un vent Mediterrani. En aquest entorn no s’havia registrat mai un vent de més de 120 km/h. David i Goliat ha aguantat temporals previs on el vent havia bufat a més de 110 km/h. A més, feia poc temps que l’havíem revisat: les soldes, el seu comportament, etc. Tot estava correcte. No hi havia cap indici de que la peça tingués fatiga.

Si ara torna a venir un temporal amb un vent de més de 140 km/h o bé un tornado, és possible que caigui. Però no soc endeví! Quan es va fer, cap enginyeria va voler signar el projecte perquè no se la volien jugar. La opinió d’aquell moment des del Consorci de la vila Olímpica era positiva i va donar via verda. M’ho van preguntar i vaig dir “si cau, sabrem que cau, i si no cau, tindrem escultura”. És així de simple. Jo tenia la peça feta i l’havia construït intuïtivament perquè aguantés. Finalment, tot l’equip tècnic de la Vila Olímpica va prendre la decisió de muntar-la.

• I molts anys ha resistit. Segur que ara, encara més!

Esperem que amb el reforç resisteixi molt més! Si ara tornés a venir un temporal com el Glòria, segur que la peça no cauria. Qui sap, ja s’està veient un canvi de clima. Aquí, a la península, mai s’havien registrat tornados i, no obstant, últimament n’hi ha força. Per tant, som  conscients que el clima va canviant. Això és com el pronòstic del temps! Mai ho saps al 100%. El futur no el sabrem mai, està velat.

• Ja queda poc per veure David i Goliat completament acabada, oi?

Sí, ara només queda acaba de definir les soldes que estan aguantant tota l’estructura. La peça ja es sosté, però cal acabar-les de reforçar i netejar. D’aquesta manera, quedaria tapar el nas i l’ull on hi ha hagut l’operació de soldar. En pocs dies ho tindrem enllestit. Llavors, traurem els puntals i la peça ja es defensarà per si sola!

• Recuperarem un símbol de la Vila Olímpica!

Sí! Era una imatge que sempre es trobava allà. De cop i volta, va desaparèixer. La plataforma, de 164 metres quadrats era impossible de transportar. Hauria d’haver estat amb un helicòpter. Per això s’ha reparat in situ. Però ara tot torna al seu lloc!