Manel Diestre: “Treballar amb ceràmica: tècnica, sensibilitat i ganes de fer-ho el millor possible”
Els carrers del barri de Gràcia de Barcelona desperten. Els comerços comencen a obrir, veïns i veïnes surten de casa, es saluden entre ells, xerren, “bon dia”, joves universitaris apareixen de forma precipitada carregats de carpetes i llibres. L’ambient és acollidor, proper, càlid. Són prop de les 9h i al taller de ceràmica SOT fa una estona que artistes i tècnics hi treballen.
Ceràmica SOT es troba al carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, núm. 5-7. Des d’aquest carrer estret que desprèn un encant especial, l’equip elabora de forma artesanal objectes de regal i de decoració i restaura el patrimoni arquitectònic modernista.
La seva activitat va començar l’any 1984. Els fundadors són Joaquim Toribio i Manel Diestre i, posteriorment, s’hi va incorporar Jordi Salvador. Des del començament, els objectius van ser clars: fer rendible una empresa artesanal elaborant i restaurant peces de ceràmica amb un segell de qualitat que permetés distingir el seu producte.
Aquest model de negoci els ha portat a obtenir el distintiu de PAQ (Productes Artesans de Qualitat), que atorga la Generalitat de Catalunya a un reduït sector d’artesans. L’equip d’OIC Penta tenim el plaer de treballar amb ceràmica SOT a projectes tan interessants com el manteniment del Park Güell.
Pugem a l’ascensor que ens porta a la planta on es troba el taller i ens saluda en Manel Diestre per endinsar-nos en el fascinant món de la ceràmica. L’escena porta a imaginar-nos el món que descriu Ildefonso Falcones a la seva última novel·la, El pintor d’ànimes: Barcelona 1901, moment de gran esplendor del Modernisme i un jove pintor que treballa a un important taller de ceràmica.
Cada treballador i treballadora elabora la seva tasca amb cura i absoluta concentració. El Manel Diestre ens mostra el procés d’elaboració de les peces de ceràmica: el famós drac, la representació de la Casa Batlló, la Pedrera, entre una infinitat de models diferents. Tanmateix, ens mostra com es reprodueixen les rajoles de ceràmica i ens explica com es restauren.
Finalment, seiem amb en Manel Diestre per conèixer encara més l’empresa:
- Quina ha estat la trajectòria de Ceràmica SOT?
Fa aproximadament 40 anys que treballem en el món de la ceràmica i sempre hem treballat aquest material.
Certament, quan comences un negoci, qualsevol, al principi vas una mica perdut. Primer vam començar a fer llums, després testos per bonsais i, seguidament, vam passar a la restauració. Estem parlant d’un moment en el que el turisme a Barcelona era molt menor i el Park Güell estava menys cuidat.
A partir del moment en el que vam començar a treballar el patrimoni ceràmic de la ciutat, vam decidir que era a lo que ens volíem dedicar.
- Comencem per les arrels, què et va portar al món de la ceràmica?
Això és totalment vocacional. Nosaltres tres, els fundadors, ens vam graduar a la Llotja, som tècnics superiors d’Arts Gràfiques. Mica en mica ens vam anar formant i vam començar a fer camí.
- Si haguessis de triar un projecte dels que heu realitzat, quin seria?
De tots els projectes en els que hem treballat, jo triaria el recinte històric de l’Hospital de Sant Pau perquè és un lloc únic a Europa i fins i tot al món, i és que combina moltes tècniques diferents. Es tracta d’una joia arquitectònica i fa goig haver pogut participar.
Tanmateix, el Park Güell, el Palau Güell, la Casa Vicenç… de fet, tots els projectes són especials.
- Si has d’escollir, creació o restauració de peces de ceràmica?
Per crear has de tenir coneixements tècnics i un mínim de creativitat. Quan restaurem, estem fent còpies del que ja existeix i, per tant, has de tenir una certa sensibilitat per poder arribar a fer el que un altre artista va crear. Abans de restaurar una peça, analitzem l’època històrica a la qual pertany i tots els detalls que ens puguin apropar a la realitat del moment.
Jo em quedaria amb les dues opcions perquè totes combinen: ganes de fer la feina el millor possible, coneixements tècnics i molta sensibilitat.
- Ens podries explicar la història de les rajoles de ceràmica?
La rajola de trepa es va començar a fabricar aproximadament cap a la segona meitat del segle XIX. Per tant, en l’època modernista. Els arquitectes van pensar que era l’element necessari que els permetia mostrar les característiques d’aquesta tendència artística.
Les primeres que es van crear es feien a mà alçada i s’hi s’havien de reproduir moltes, no es podia evitar que fossin diferents les unes de les altres.
Més endavant, es va crear la tècnica de l’estergit que consistia en una fulla on feies forats per tot el contorn, posaves la plantilla a sobre i amb pols de carbó marcaves el perfil del dibuix. Llavors ja es podia fer servir el pinzell.
Seguidament, passem a la trepa. Amb l’ús de plantilles encerades, es va aconseguir agilitzar el procés de creació. I actualment, tenim la serigrafia i a penes intervé la mà.
El nostre model de negoci ens permet fer restauració perquè el factor humà és imprescindible.
Des del disseny, passant per l’elaboració, la pintura, els acabats, l’emmagatzematge i la distribució, Ceràmica SOT es caracteritza per la seva metodologia artesanal, per la professionalitat, pels amplis coneixements sobre ceràmica i per l’experiència.
