Octavio Mestre: “L’Arquitectura és un marc cultural”
L’arquitecte, professor i escriptor Octavio Mestre ens ha rebut al seu despatx, ubicat al passeig de Sant Joan de Barcelona, cantonada amb el carrer Aragó.
Just estan fent obres davant de l’edifici. El soroll de les màquines arriba al Principal 1ª. És una metàfora interessant… la melodia perfecta per a la conversa que iniciarem en uns minuts.
Un despatx elegant, es respira tranquil·litat. Un lloc agradable on sembla fàcil concentrar-se i treballar de valent durant hores. Els grans protagonistes són els llibres, els quals s’enfilen a les estanteries i pugen cap amunt, cap al final d’un sostre immens. Un somni per als amants de la lectura, de l’Arquitectura i del disseny d’interiors.
Els professionals del despatx Octavio Mestre han treballat juntament amb OIC Penta en diversos projectes: Travessera de Gràcia-Amigó, les diverses reformes del Pedralbes Centre, la Casa Oller, entre d’altres… I, per aquesta raó, ens reunim per parlar sobre Arquitectura, sobre edificis, sobre el que va més enllà de les bigues i el formigó.
Octavio Mestre és un home amb tanta energia que aconsegueix que els seus dies tinguin més de 24 hores. Arquitecte de professió, docent per passió i director de la
revista t18 Magazine. Positiu, viatger i curiós, ens parla sobre la seva trajectòria professional, el present i tot el que vindrà en un futur.
- Comencem per les arrels, per què vas escollir la professió d’arquitecte?
Jo sempre he cregut més en les no-vocacions que en les vocacions. Sabia moltes coses que no volia ser a la meva vida, però tenia moltes inquietuds i les continuo tenint. Em vaig matricular en Arquitectura i en Medicina, el mateix any… Va haver un moment en el que vaig haver de deixar Medicina perquè no podien ser les dues coses al mateix temps.
Encara ara segueixo volent ser moltes coses. Vaig triar Arquitectura perquè em semblava que era una manera d’entendre la vida i una forma de crear una finestra per mirar el món. Es tracta, doncs, d’un marc que et permet entendre: les relacions entre persones, els països quan viatges, les relacions espacials, la construcció dels paisatges. L’Arquitectura és un marc cultural.
- Podries anomenar a un arquitecte o arquitecta de referència?
Tinc moltíssims, centenars! Hi ha tanta gent que t’influencia al llarg de la vida… Des dels primers arquitectes del moviment modern: Le Corbusier, Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto. Tots aquests arquitectes han estat fonamentals per a la nostra història, però també diria arquitectes contemporanis. He tingut la sort d’haver treballat amb en Coderch de Sentmenat i l´Enric Miralles, arquitectes catalans que són autèntiques figures mundials i que m’han ensenyat moltes coses, no només a nivell formal o a nivell d’entendre l’ofici, sinó a nivell d’honestedat, de com enfrontar els reptes.
- Més enllà de les persones, tens alguna altra font d’inspiració?
Una vegada vaig llegir d’un escriptor que deia: “l’autèntica pàtria de cadascú és la seva infància” i el que sí que és cert és que, per a tots nosaltres, la nostra història personal és el que acaba sent la nostra gran font d’inspiració. Jo crec que és la pròpia vida, les lectures i els viatges el que t’acaben influenciant o inspirant.
- Quins consells dones als estudiants d’Arquitectura?
Els dic que la vida és molt llarga i que ells són molt més rics que jo perquè tenen tota la vida per endavant. Moltes vegades els alumnes em diuen “m’agradaria ser com vostè, m’agradaria haver fet tantes coses com vostè” i jo els dic que només tenen vint anys i jo, a la seva edat, encara no n´havia fet res.
Al final, el que és cert és que el jovent té una gran possibilitat perquè el món serà seu. Han d’entendre quins són els problemes que la societat té en cada moment i treballar per resoldre’ls. I, com diu Italo Calvino a l’últim paràgraf de la seva obra Les ciutats invisibles, “buscar i saber qui i què, en mig de l’infern, no és infern” per poder ser positius i prepositius.
- Si has d’escollir, obra nova o rehabilitació?
Això és una pregunta trampa… Depèn! Rehabilitar un edifici modernista catalogat individualment és una experiència meravellosa. D’altra banda, fer un edifici d’obra nova com el que farem ara amb OIC Penta a Sant Cugat és fantàstic.
Jo et diria que més que obra nova o rehabilitació, lo important és que puguem fer sempre obres que siguin emocionants, que siguin projectes on puguis aportar idees i la teva experiència. Això no és tan fàcil. Cada vegada hi ha més projectes sense Arquitectura. Més projectes sense projecte. Projectes que només són pura gestió.
- En el moment de dur a terme una obra, quina és la teva part preferida?
Jo triaria tres moments. En primer lloc, el moment creatiu, quan estàs pensant l’obra. És un instant molt íntim, en el qual actua tot el teu bagatge cultural, la teva història.
Un altre moment molt bonic és quan fas obra nova, surts del nivell de terra perquè has fet els fonaments i veus que l’obra comença a créixer. Veure com creix és un període molt emocionant.
Finalment, destacaria quan l’obra està acabada i t’adones que els clients estan molt satisfets i et donen les gràcies. És emocionant escoltar que el client fa servir les mateixes paraules que tu per explicar el projecte i t’adones que ha entès el missatge que volies transmetre i que valora la teva feina.
- Quina és l’obra que més t’ha marcat fins el moment?
Casa meva a Tamariu. És com una dona molt guapa, però no vistosa. L’has de mirar dos cops i, quan la mires per segona vegada, t’adones de la seva bellesa.
He construït arreu del món, però fer casa teva et marca. És el projecte on pots plasmar tot el que ets.
- En què esteu treballant actualment?
Ara mateix estem treballant en diversos projectes. Estem reformant dos habitatges en primer línia de mar a Castelldefels, la Casa Oller, les zones comuns de la Torre B1 amb Coblonal, la seu del Credit Suisse a la Diagonal, la seu d’Alexion a la Diagonal, també, una antiga fàbrica d’oli al 22@ com a co-working, el Centre Comercial Paddock a Sabadell i l’ampliació del Centre Comercial Gran Jonquera
D’altra banda, estem realitzant projectes com una residència universitària a Esplugues, l’avantprojecte d´un Golf a Aravell, l’Escola de Rugby i apartament associats a Font-Romeu, un avantprojecte de 300 habitatges als voltants de Barcelona, acabem d´acabar l’Hotel SPA Bonmont a Mont-Roig del Camp i en breu començarem la nova seu de Magic Box a Sant Cugat.
Tanmateix, a nivell cultura, estic fent classes de màster a l’escola universitària de disseny i enginyeria de disseny industrial Elisava, estic impartint un curs en anglès d’introducció a l’Arquitectura a la UIC (Universitat Internacional de Catalunya), continuo amb la revista digital t18 Magazine i d’aquí a final d’any publicaré quatre llibres més, un amb la Fundació ARQUIA i els altres amb Altair.
Darrerament, a més dels llibres de la nostra obra i llibres de pensament, publicarem una col·lecció nova amb Altair que es dirà “Guies d’Arquitectura per a no arquitectes”, on intento explicar per què i quins són els edificis que has d’anar a veure quan vas a determinades ciutats. Comencem amb la presentació de les guies de Nova York, Tokio i Roma.
- Què em pots dir d’Octavio Mestre Arquitectes?
És un despatx petit, voluntàriament petit… Intenta ser àgil i creatiu. Pel fet de ser petit, no necessita tenir un volum d’obres determinat i, per tant, em permet ser molt lliure i treballar a diverses escales. Aquesta estructura em permet conèixer les meves mancances com a Octavio Mestre arquitecte: sé el que sé fer i sé el que no sé fer. Ara mateix, la meva tasca és fer de director d’orquestra, treballant, cada cop, amb els millors músics.
- Què creus que s’aporten mútuament Octavio Mestre Arquitectes i OIC Penta?
Jo admiro molt a la gent d´OIC Penta. Tinc la sort de conèixer moltes empreses contractistes després d’haver treballat i construït, aproximadament, 150 edificis (sembla molt, però és un tema d´edat). Penta és una empresa molt seria i honesta, a la que he vist créixer i que té la sort de tenir un equip format per enormes professionals.
Es tracta d’una empresa amb la que em sento molt còmode treballant perquè compartim valors: treball, esforç i honestedat.
